La història i els seus protagonistes

Ahir veia al 30 minuts un reportatge sobre la figura de Berlusconi. La majoria dels que parlaven eren defensors del mateix i entre totes les argumentacions només destacaré una que va fer una redactora del diari dretà Il Giornale. Referint-se a il cavaliere assegurava: "Vol passar a la història i per això fa el bé per Itàlia". Quina oració més allunyada, malauradament, de la realitat.

Si ens fixem la majoria dels grans personatges, aquells que estan en l'imaginari col·lectiu com els que han fet història són uns tirans. No recordem aquells que han millorat la vida quotidiana, aquells que fins i tot han donat la vida per la resta, aquells que han defensat els interessos col·lectius, o simplement aquells que han sobreviscut als propis despropòsits dels tirans. No. Si us diguessin de fer una portada per un Manual Històric amb els principals personatges de la història posaríem des de Cèsar August fins a Hitler un seguit de cares que han desestabilitzat, han creat injustícies i cercaven la seva pròpia glòria personal.

La història dels altres, però, la de la majoria, la del dia a dia, sembla que poc a poc va agafant terreny i potser algun dia quan preguntin quin és el teu personatge històric preferit la majoria direm que són totes i tots els que van sobreviure a les tiranies feudals o els que van alçar-se als Tsars. Però no Jaume I o Stalin.