Intervenció al Bosc de la Marquesa

Vídeo facilitat per la plataforma Salvem la Platja Llarga.

Líbia i la intervenció

Fa dies que miro de tenir una opinió forjada sobre quin és el millor escenari per a Líbia, però les contradiccions em superen.

EN CONTRA DE LA INTERVENCIÓ: Els mateixos països que estan protagonitzant el bloqueig aeri eren els que jugaven a ser amics de Gadafi. El motiu de la seva posició abans i ara només és un: interessos econòmics, ja sabem que Líbia té petroli.

A FAVOR DE LA INTERVENCIÓ: Tot ha començat amb una revolta popular. La gent està en inferioritat davant d’un exèrcit i un tirà. Com a paral·lelisme geogràfic, no cronològic, penso en com m’hagués agradat que al 1936 EUA, França i/o Gran Bretanya haguessin liderat una estratègia similar en favor de la República.

Esquema simple, sense profunditat que em balla des de fa dies pel cap.

L'ENERGIA NUCLEAR MÉS ECONÒMICA PELS QUE VIVIM PROPERS A LA NUCLEAR

Avui llegia al Diari de Tarragona que l'energia hauria de ser més econòmica per facilitar la instal·lació de noves indústries. La rebaixa es justificaria pel fet que a la demarcació ja som prou solidaris energèticament, i més ara que estem en plena crisi nuclear. I jo em pregunto, i per què no demanem alternatives a les nuclears?

Des d’un barri de Napoli

Gent treballadora, senzilla i gentil, però al mateix temps cansada. Aquest és el perfil majoritari de la població del meu barri, tant el de Napoli com el de Tarragona. La mala gestió econòmica dels magnànims dels negocis la estem patint a tot arreu la mateixa gent, la mateixa classe. Podem denominar-la classe treballadora o classe mitjana, en qualsevol cas som els que depenem dels titellaires del diner.

Això sí, no tot és igual, només destacaré una de les diferències que podríem trobar entre aquest barri i qualsevol altre de Catalunya en una situació similar. La llei de barris. Des de l’oposició conservadora catalana agrada molt assegurar que aquest govern català no fa res. Estic convençut que només amb aquesta llei, -que per sort no és l’única que ha fet, sinó que és de la que parlem ara-, aquí seria àmpliament reconegut com un govern que governa per la ciutadania. Malauradament ells no tenen la mateixa sort i són governats pel conservadorisme italià. És a dir, per un govern que governa pels capo de les finances.

Ara que visc en una regió i en un estat governat per la dreta puc assegurar amb més rotunditat que mai que aquelles receptes que ens han portat a la crisi no són la solució per treure’ns d’ella. Itàlia és un estat millor valorat econòmicament que Catalunya, però us puc ben assegurar que el govern no fa recaure les seves inversions en cap servei públic. I us ho demostraré un altre dia quan parli del que estan fent amb l’educació.

URV SA

La universitat camina des de fa temps en una direcció molt clara. No és tracta de crear ciutadanes i ciutadans amb criteri, amb neguits i preparats. El que cal és, només, crear treballadores i treballadors per a les empreses.

La universitat pública de les nostres comarques, la Universitat Rovira i Virgili i més concretament la facultat de Lletres és la que pateix més quan es parla de rendiments econòmics. Precisament aquesta va ser una facultat puntera alhora d’aplicar els canvis del nou pla d’estudis. A dia d’avui on els que van començar, ja no amb el pla pilot, sinó amb graus, estan a tercer es poden començar a fer valoracions.

Les noves fornades es senten conillets d’índies, i no pas perquè es creguin rosegadors, sinó perquè són víctimes d’un experiment, d’un nou sistema universitari que no permet conciliar treball i estudi perquè l’assistència a classe és obligatòria i perquè hi ha classes matí i tarda. Aquest fet no passa a gairebé cap més facultat catalana ja que majoritàriament segueixen oferint matins o tardes per tal de permetre als alumnes feines de mitja jornada.

A això cal sumar les pràctiques obligatòries per assignatura que moltes vegades requereixen una forta inversió econòmica que va a càrrec de la butxaca dels estudiants, ja sigui per viatges a Roma o Madrid o per cercar documentació a Barcelona. D’aquesta manera l’únic que s’aconsegueix és crear un greuge comparatiu, i és que no tothom pot permetre’s pagar aquestes classes pràctiques i menys si no pot treballar paral·lelament.

La inversió afegida que se li suma a l’estudiant, en canvi, va en contra del que fa la mateixa universitat amb les nostres carreres. Per començar veiem com les assignatures optatives d’aquí poc hauran de denominar-se obligatòries, ja que no hi ha on triar. Sembla que les assignatures de lletres són improductives i que per tant no valen la pena. Són una despesa innecessària.

Fins i tot existeix el rumor, que part del professorat alimenta mentre l’altre ho nega, de que s’està plantejant eliminar carreres com Història de l’Art. Sembla que la URV només vol gent que l’endemà faci grossa la massa obrera qualificada de les nostres comarques. Ho qual està molt bé, perquè és una de les seves funcions. El problema ve quan aquesta funció va en detriment d’una altra molt important: formar massa crítica investigadora.

Aquest discurs que s’escolta des de fa temps i que va tenir el seu punt àlgid amb les protestes contra el pla Bolonya, les quals avui es demostren que eren del tot justificades i que no s’haurien d’acabar, fan que aquesta argumentació estigui més vigent que mai. I encara més per aquells estudiants que han tingut experiències en altres països europeus i comproven com el famós Espai Europeu d’Educació Superior no existeix, ja que cada país està aplicant els seus propis canvis.

Mesures que demostren el poc interès per facilitar l’accés a la universitat no són només aquestes, la setmana passada veiem com el Parlament rebutjava amb els vots de CiU i PSC una esmena d’ICV en contra de la pujada de les taxes universitàries. És a dir, l’estudiant haurà de pagar més per un servei públic que cada vegada li cobreix menys les seves necessitats. Malauradament, a més, la nova llei d’universitats que s’està coent, no amb poques polèmiques, també va en aquest sentit. Tornar a les elits socials l’educació superior.

Així doncs cal que la URV defensi els interessos educatius del nostre territori i no només el de les nostres empreses. No pot ser, per tant, que ajusti els seus pressupostos aprimant només una de les seves funcions. I per altra banda cal que les retallades del nou Govern no afectin només a l'educació pública mentre es donen més ajudes als concerts educatius, o d'ensenyament.

Publicat a delcamp.cat