Coses de la Setmana Santa

Comença la Setmana Santa i amb aquesta obra “Entrada de Crist a Brussel·les” es pot il·lustrar perfectament en què consisteixen aquests dies.

Al centre veiem un Jesús plenament dignificat, amb aurèola, sabem que James Ensor l’admirava com un somiador, com un idealista que devia estar en la mateixa alçada de personatges de ficció com Don Quixot. En realitat el valorava com un personatge històric capaç de rebel·lar-se al seu present.

Al voltant de Jesús, però, apareix l’objecte de crítica. Com era habitual en les seves obres l’ús de les màscares li permet reflectir la hipocresia de la societat en la que viu. I davant de tot apareix el personatge que tot i que no hauria de ser el principal, ho és, un arquebisbe que dirigeix tot plegat amb l’atenta mirada d’un polític, d’aquells que aquest dies veurem passejar per Tarragona portant estàndards amb peineta i talons o en el seu defecte americana, corbata i una bona dosi de laca. De fet un, fins i tot, el trobem dalt d’una tarima, potser amb por que l’arquebisbe el pugui eclipsar. I entre mig, apareix un altre estament, el militar, el qual també veurem desfilar.

Poques coses han canviat en aquest sentit des de que Ensor va fer aquesta obra, i els objectes de la seva crítica encara segueixen presents. L’aparició d’una massa amb màscares diverses permet mostrar que no tothom està pels mateixos motius allà i que no tothom té les mateixes intencions. Així doncs, mentre alguns ho fan moguts per la seva fe interior, altres simplement hi participen com a part de l’espectacle. Com els satèl·lits dels estaments mencionats.

Aquesta obra no va agradar al seu grup dels XX, consideraven que ficar-se amb Crist no era ètic. Demostraven no haver entès res. I mira que aquests van ser fundats pel mateix Ensor, i van ser els únics que li van comprar una obra en vida a Van Gogh.