Gent treballadora, senzilla i gentil, però al mateix temps cansada. Aquest és el perfil majoritari de la població del meu barri, tant el de Napoli com el de Tarragona. La mala gestió econòmica dels magnànims dels negocis la estem patint a tot arreu la mateixa gent, la mateixa classe. Podem denominar-la classe treballadora o classe mitjana, en qualsevol cas som els que depenem dels titellaires del diner.
Això sí, no tot és igual, només destacaré una de les diferències que podríem trobar entre aquest barri i qualsevol altre de Catalunya en una situació similar. La llei de barris. Des de l’oposició conservadora catalana agrada molt assegurar que aquest govern català no fa res. Estic convençut que només amb aquesta llei, -que per sort no és l’única que ha fet, sinó que és de la que parlem ara-, aquí seria àmpliament reconegut com un govern que governa per la ciutadania. Malauradament ells no tenen la mateixa sort i són governats pel conservadorisme italià. És a dir, per un govern que governa pels capo de les finances.
Ara que visc en una regió i en un estat governat per la dreta puc assegurar amb més rotunditat que mai que aquelles receptes que ens han portat a la crisi no són la solució per treure’ns d’ella. Itàlia és un estat millor valorat econòmicament que Catalunya, però us puc ben assegurar que el govern no fa recaure les seves inversions en cap servei públic. I us ho demostraré un altre dia quan parli del que estan fent amb l’educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada